S'acosta l'estiu i com cada any a molt@s de nosaltres ens agradaria aprimar-nos. Però també sabem que això requereix esforç i constància.
Si prenem la decisió de fer-ho, crec que és molt important conèixer com funciona el nostre organisme.
Avui en dia hi ha professionals com nutricionistes o metges endocrinòlegs, i milers de productes per aprimar-se. Però l'obesitat va en augment, de manera que alguna cosa no devem estar fent bé.
Les tendències que hi ha en el camp de l'aprimament les podríem resumir en 2:
- Teoria CICO (calories entrada – calories sortida). És el que ens han explicat en les últimes dècades, i que sembla de sentit comú: engreixas perquè menges més del que gastes. Menys plat i més esport…
- Teoria hormonal. No engreixem per menjar molt o poc sinó per menjar malament. I una de les hormones protagonistes aquí és la insulina: com més insulina alliberi el nostre pàncrees, major serà la capacitat del nostre organisme per acumular greix.
La teoria CICO s'està desmuntant a poc a poc. Si menjar menys ens aprimés, pràcticament no hi hauria obesos i resulta que cada vegada n'hi ha més.
Molta gent creu i sembla de sentit comú que si es mou més i menja menys, aprimarà. Però és que això no va de calories.
Si en lloc de córrer 5 km corro 7 km i a més menjo menys, serà una excel·lent manera d'emmalaltir ràpidament. I és que el cos funciona per homeostasi (equilibri). Si menjo més, el meu cos crema més. Si menjo menys, el meu cos crema menys. Així que si decideixo menjar menys, l'únic que faig és que el meu metabolisme sigui cada vegada més baix. D'aquí surten patologies com la tomba metabòlica, l'hipotiroïdisme o l'hipertiroïdisme.
I és que el cos no vol menjar poc. Si mengem poc, s'activen uns processos que derivaran en un estrès, en una ansietat per menjar… i en definitiva en uns canvis hormonals que no ens beneficiaran en absolut.
I d'aquí surt l'altra gran teoria hormonal. Moltes de les dietes que s'han posat de moda últimament es basen en tenir controlada la insulina. Si la tenim controlada no engreixarem (encara que no fem esport). I què és el que ens dispara la insulina? Per ordre:
- Brioixeria, alcohol, fregits.
- Farines: pasta, pa, cereals.
- Midons com la patata o l'arròs
Les farines ens disparen el sucre a la sang i amb ell, la insulina. Però aquesta pujada va seguida d'una baixada forta en pocs minuts, amb la qual cosa tornem a sentir gana i ansietat per menjar. Per això hi ha gent que necessita menjar 5, 6 o fins a 7 vegades al dia. Per què el cos ens demana constantment menjar, quan tenim al nostre cos una alta reserva de greixos per cremar? No té gaire lògica, oi?
Si anem deixant de banda les farines i els sucres i sobretot anem augmentant la ingesta de greixos bons (alvocats, oli d'oliva, coco, oli de coco, mantega, fruits secs, animals de qualitat), veurem com el nostre cos comença a cremar el greix que emmagatzemem i ens sobra, i a més anirà més saciat i ens demanarà menjar menys vegades al dia.